Torrelles de Foix és un municipi de la comarca de l’Alt Penedès, que es troba situat al sector oriental de la mateixa, a 368 metres per sobre el nivell del mar; limita al nord amb la comarca de l'Anoia pel terme de La Llacuna,i també amb el terme de Font-rubí, a l’est amb el terme de Sant Martí Sarroca, al sud amb la comarca del Baix Penedès pel terme de Montmell, i a l’oest amb el terme de Pontons, que el separa de la comarca de l’Alt Camp. La part septentrional del terme comprèn bona part de la capçalera del riu Foix, mentre que el sector meridional és regat pel seu afluent, la riera de Pontons. Té una superfície aproximada de trenta set quilòmetres quadrats, i actualment 2.503 habitants, que es troben repartits entre els diferents nuclis de població que són: el casc urbà, les dues grans urbanitzacions, Can Coral i Plana de les Torres, altres més petites com Les Espolles i Montsarra, els Barris de El Cusconar, Cal Via, Mas Bertran, La Berna, Puigvell, Les Llambardes, Corral Nou, El Pany, el nucli de Can Cruset situat a mitges entre Torrelles i el municipal veí de Sant Martí Sarroca, així com diverses masies aïllades escampades per tot el terme municipal.

Salt de Les Dous

En la vessant històrica, hem de dir que el Lloc de Torrelles pertanyia al terme de l’antic castell de Foix, documentat al 1067, que posteriorment va pertànyer a Berant Marcús, conseller de Ramon Berenguer IV. El 1185 surt esmentat per primera vegada el lloc de Torrelles de Foix; Al 1198, Guillem de la Granada, concedeix el Castell de Foix a Guillem de Tarragona, i deixà unes terres perquè els seus marmessors hi edifiquessin una església en honor de Déu i la Verge Maria. El Castell de Foix va pertànyer posteriorment a la corona, que al 1388 el rei Joan I el va vendre a Bernat de Pinós, Una successora següent, Agraïda de Vilafranca, Senyora de Foix i de Torrelles, tingué una filla, Maria Agraïda de Cruïlles i de Vilafranca que es va casar amb Guerau de Peguera i de Montbui. A primers del segle XVII el lloc de Foix pertanyia als Peguera, que s’havien establert al lloc de Torrelles. Guerau de Peguera i Berardó fou nomenat pel rei Carles III de Catalunya – Aragó, primer marqués de Foix al 1710; la nissaga dels Peguera es va extingir amb Maria Manuela de Peguera i de Pedrolo, que morí soltera al 1881 i va deixar el seu patrimoni a les salesianes.
Aquesta població s’ha vist incrementada considerablement en els darrers anys degut principalment a la conversió de la casa d’estiueig de les urbanitzacions, en residència principal, fugint de les grans àrees de Barcelona i buscant la tranquil•litat i qualitat de vida que sense cap mena de dubte es pot trobar a Torrelles.

Antics abeuradors

L’economia i mitjà de vida actual del nostre municipi, es basa principalment en l’indústria, el sector serveis i en menor mesura l’agricultura, cal dir que, en èpoques passades, aquesta era la principal i única font de riquesa, amb el cultiu de les vinyes, oliverars, cereals, i l’horta, també la cria de bestiar; precisament la zona dels horts, situada entre la Riera de Pontons i el Camí de les Fonts, és digne de veure tot passejant des del Carrer dels Horts, aturant-se a la Font de Cal Ròpia, seguint cap al Carrer Abaix, on ens trobarem amb els antics abeuradors, la Plaça de les Moreres, i enfilant cap a la zona de les fonts que podrem veure tranquil•lament l’aigua de la Font Fresca que raja entre els plàtans de soca prima i altíssima, continuant pel mateix camí i travessant la riera trobarem la Font de l’Omeda, possiblement la més visitada degut a les seves propietats diürètiques; reculant una mica i reprenent el camí que voreja el rec, anirem a parar a la Font d’En Covens, instal•lada en un bellíssim indret rodejat d’un petit bosc de plàtans; com a destí final d’aquesta ruta ens arribarem a les font de Les Dous, possiblement les més conegudes i emblemàtiques de Torrelles, on s’hi troben trenta cinc fontetes totes arrenglerades, i el salt d’aigua que ompla el pèlag, aquest indret és idòni per a fer-hi dinars i berenars, doncs es troba condicionat amb servei de bar, taules, barbacoes, i zona d’esbarjo infantil.

Des la Carretera de Pontons, sortint del poble, a mà esquerra , pujant per la carretera de Plana de les Torres i desviant-nos a la dreta s’arriba al Santuari de la Mare de Déu de Foix, església romànica dels segles XII – XIII, situada al costat de l’antic castell de Foix, a 643 metres d’altitud, aquí s’hi venera la Mare de Déu de Foix, Patrona del Penedès.

Com a llocs d’interès a tenir en compte en una visita a Torrelles, cal fer esment a l’Església de Sant Genís, situada al mig del nucli i on s’hi troba el patró Sant Genís, els carrerons del casc antic, l’antiga Capella del Roser,o el passeig de la zona de nova urbanització del Pla dels Setze, al costat dret del poble.

Església de Sant Genís

Endinsant-nos cap a altres indrets del terme municipal, podrem visitar el Pèlags de Les Valls de Foix, al Barri de Cal Via, també la Capella de Santa Maria de Foix, al Barri Cusconar.

Centren les festes de Torrelles, la Festa Major en honor a Sant Genís, el 25 d’agost; la Fira Artesana, antiga tradició recuperada al 1991, que te lloc el quart diumenge d’octubre, i el Dilluns de Pasqua se celebra l’Aplec de Foix al Santuari de la Mare de Déu; també es festa local al municipi, el dia 8 de setembre, on els barris de El Terme celebren la Festa Major honorant la Mare de Déu de Foix.